Este lo hicimos para pasar el barranco
La fuente primera se encuantra al pasar el puente
Preparando el fuego,para las brasas
Nuestra estancia
El fuego, la gran compañía del hombre
Y esto: es lo de toda la vida;(pasarlo bien)
Y como siempre : damos la bienvenida esperando que se respete el lugar y l trabajo que nos cuesta mantenerlo.
Estos rincones: tenemos la suerte los que somos de pueblo; de tenerlos, nos dejamos hir y somos los mismos que cuando heramos niños. Nuestras vidas Han trascurrido por diversos caminos, unos médicos,otros de banca, otros peritos,peones, diversos oficios pero todos conocidos del mismo pueblo.
La vida nos ha cambiado en algunos aspectos: pero somos los mismos todo somos los mismos
Julio
Hopla Julio
ResponderEliminar¿Que tal?
Les fotografíes son bones. sembla que senti l´oloreta de la carn a la brasa, ja, ja...
Aixó está molt bé de conservar "el nen interior" I es que crec que tota la vida encare que ens anem fent grans conservem una mica la inocencia de criatures.
De fet diuen que conforme passant els anys ens tornen un mica com nens o nenas.
M´encantat.
Una abraçada, Montserrat
Montserrat, per molts anys que pasin: som els mateijos;(CANALLA),y les comverças: apart de futbol,politica,i economía, son de canalla;per aijo sortim amb el somriure sempre.Moltes grcies per comentarme.Una abraçada...Si hi-ha mu`vas dir el teu nou curreu
Eliminar
ResponderEliminarHOLA DE NOU: NO CLIQUIS LA MEVA FOTO FOTO DEL COMENTARI PER ENTRAR AL MEU BLOG, SINO ET SORTIRIA UN ALTRE BLOG DE CERCLES DE GOOGLE I JO NO EL VULL.
SAPS JO VULL EL MEU TRADICIONAL Pots entrar per http://rosadabril.blogspot.com desde google o per el enllaç del teu perfil Pensaments i Memóries d´una Rosa d´Abril.
Ah, també amb vaig tenir que cambiar d´email ara es llagosteramontserrat@gmail.com perque el de terra ja el varen treurer, es veu que aixó infljuit amb els cercles.
Una abraçada, Montserrat
Marta gracias por tus felicidades,carne a la brasa,vino o cava, café y gotas ho chorritos, y las conversaciones pues no dejamos de ser unos muchachotes.Una abraçada
ResponderEliminarHola Julio:
ResponderEliminarPer fi ja he pogut arreglat el meu perfil de blogger.
Ara estic recuperan datos que se m´havien borrat.
Ara si que asui cliques el meunom de costat de la foto del comentari, ja et sortirá el meu perfil de blogger i els meus blogs.
Una abraçada, Montserrat
BUENAS NOCHES JULIO ¡' ME ENCANTAN TUS RINCONES CAMPESTRES !
ResponderEliminarDEBE SER UNA GOZADA PASAR UN DIA ALLÍ EN FAMILIA, COMIEMNDOSE UNA
PARRILLADA DE CARNE O YA PUESTOS , DE TODO LO QUE CAIGA, EN LA MESA...
DISFRUTALÓ CUANTO PUEDAS...
UN ABRAZO, CONCHITA,
Hola Julio vinc a donarte les gràcies per avisar-me.
ResponderEliminarM´havia deixat de posar l´ultima pàgina de la versió catalana del post El Foraster. en cambi l´havia traduit completa al castellà, perque vareig fero directament amb el llibre overt.
Tin un cap de trons!, total per anar massa depressa i no habero repassat.
Si tornes a passar per el meu blog veuràs el final.
Mil gràcies.
Una abraçada, Montserrat
Si hi-a mi donat conte al llegar-lo ham castella
Eliminar