EL FRAILE
NOCHE HORRIBLE, ELVIENTO ZUMBA
ROMPE LA NUBE EN GRANIZO
SORDO EL TRUENO RETUMBA,
Y EL TORRENTE SE DERRUMBA
CONVERTIDO EN CATARATA,
TRONCHA EL VIENTO Y ARREBATA
AL NOBLE LEÑOSO EN LA SIERRA,
Y SE ESTREMECE LA TIERRA
Y EL RAYO FULGURA Y MATA.
II
AL BATIR LA CHOZA EL VIENTO
TEME EL PASTOR POR SU VIDA
AULLA EL LOBO EN SU GUARIDA,
ALA PAR QUE CELOSO Y AMBRIENTO
LAS CAMPANAS DE UN COMVENTO,
CONJUGAN LA TEMPESTAD
Y SE ALZA LA COMUNIDAD
ARRODILLADA EN EL CORO
EL CANTO O MAS BIEN EL LLORO
QUE MUEBE AL CIELO A PIEDAD.
III
SIN QUE LA FURI BRABIA,
DE LA BORRASCA LE ASOMBRE,
A CABALLO CORRE UN HOMBRE
CAMINO DE LA ABADÍA
Y CUANDO POR MAS PORFÍA
EL HURACÁN LE COMBATE,
APLICA EL DURO ACICATE
A LA HIJADA DEL BABALLO
QUE INCA LA TIERRA EL CALLO,
Y VENCE EL VIENTO EN SU EMBATE.
IV
DEL RELAMPAGO A LA LUMBRE,
DEL TEMPLO A LA MASA INFORME,
PARECE UN PEÑASCO ENORME
DESPRENDIDO DE LA CUMBRE
TRAS PENOSA INCENTIDUMBRE
HALLARLA EL GINETE ACIERTA,
DESMONTA Y LLAMA A LA PUERTA,
CON EL PUÑO DE LA ESPADA
Y DA EN TIERRA DESPLOMADA,
SU CABALGADURA MUERTA.
V
AUNQUE EN TIERRA YACE INNOBLE
DENOTA POR SU APOSTURA
QUE UNE A SU GENTIL HERMOSURA
LA FORTALEZA DEL ROBLE,
Y ATESTIGUAN DE QUE ES NOBLE,
Y MUY RICO CABALLERO,
LA NONTURA DE ACERO,
LOS BORDADOS DE JUSTILLO
Y PRESO UN AUREO CINTILLO,
EL BLANCO AIRON DEL SOMBRERO.
VI
¿QUÉ OS TRAJO? DOLOR PROFUNDO,
VUESTRO NOMBRE LO HE OLVIDADO,
PERO SOIS…..UN DESDICHADO
QUE BIENE HUYENDO DEL MUNDO.
ABRID DIJO ELMORIBUNDO,
EL CABALLERO AL ABAD
Y ESTE LE REPUSO: ENTRAD
DE DIOS EN LA SANTA CASA
EL LLANTO QUE EL ROSTRO ABRASA
ENJUGUE LA CARIDAD
Esta poesia, la editare:cad semna un capitulo,pues es muy larga
SEGUIRA
Me encantó, Julio, está excelentemente construida, tiene melodía e imágenes muy bellas, yo sabía que había un gran poeta allí.
ResponderEliminarImagínate que yo no podría armar dos rimas dignas, pues la poesía es un territorio negado para mí, así que hoy (si me permites) me voy con una punta de envidia sana frente a esta entrada.
Cuando termines de publicarla, tienes que contarnos si es un trabajo nuevo, si lo tienes de hace mucho tiempo, esas cosas.
Bella música la dels teus lletres.
Una abraçada per a tu i la teva famila, estimat amic.
Et conte un secret: és gairebé segur que en els propers mesos torni a Bracelona, així que ens tornarem a veure.
HD
Humberto,esta poesia e de FRAI LUIS DE LEON.yo tengo algunas,pero fruto de unos momentos de inspiración,que con algunos poblemas se me han hido.Una abraçada,i segueix axi,dons tu ets de lletres i sascau aprendra idiomes
EliminarHola:
ResponderEliminarSoy seguidora del blog de Humberto, me recomendó que viniera a leerte y me pareció que escribiste una hermosa poesía.
Si me permites me quedo como seguidora tuya también.
Un cariño desde Argentina!
Hola Carolina,pues no faltaria mas,como le he dicho al humverto:esta poesia es de FRAI LUIS DE LEON,no es mia y muy lejos de serlo.Per.Un abrazoo no quisira defraudar,a mis seguidores, pues no tengo capacidd par hacer grandes textos
EliminarHola Julio.
ResponderEliminarSaps que m´encantan les Poesías i aquesta no la coneixía.
Está molt bé que dediquis un recó Poétic en el teu bloc.
Aquests díes no he tingut gaire temps, perdona el meu retard.
Avui he matinat molt, per dedicar una mica de temps als blogs que més m´agraden.
Records a la Verge Moreneta, que tens tan aprop.
Una abraçada desde Valencia, Montserrat
Montserrat,segur que`lla ens te present(ES LA MARE).Una abrÇADA
Eliminar